El govern del Partit Popular (PP) ha destacat pel seu afany polític de submissió de qualsevol focus de protesta davant la seva política classista, i han assolit la cúspide amb la recentment aprovada Llei Mordassa, tot i que ja s'havia manifestat de manera nítida en l'actuació de les forces policials des que els PPoppulars van arribar a la Moncloa.
Per descomptat, la corretja de transmissió política i econòmica del govern a Catalunya, l'administració autonòmica dirigida per la difunta Convergència i Unió (CiU) i el Molt Honorable Artur Mas, ha contribuït eficaçment als plans governamentals, tant des de l'àmbit econòmic com a polític-repressiu, ja que el seu braç armat, els Mossos d'Esquadra, s'han distingit pels seus usos i abusos en el quadre d'honor de les forces policials espanyoles.
No cal dir que cap govern va il·legalitzar als sindicats CCOO i UGT, instruments molt útils per al bon curs de les relacions laborals. Aquests sindicats són exemples de convivència i connivència en pau i harmonia amb l'statu quo i formen part del sistema de congelació de les lluites sindicals.
No hi ha més que veure, assenyala Eva, "aquestes reunions d'hotel entre empresaris i sindicats majoritaris, de les que surten les propostes conjuntes que després ens trobem a la taula negociadora dels sindicalistes de CGT".
Performance davant la Borsa de Barcelona
No és necessària una llei clara i directament repressiva de l'acció sindical quan hi ia tants ressorts de constricció contra aquesta activitat; per exemple, els molts mecanismes encoberts per acomiadar a qui pretengui crear un comitè en una petita empresa o decideixi participar en una vaga.
Però sorgeix el dubte sobre si legislar contra la protesta pública, cas de la recent Llei Mordassa. Eva sosté que la repressió està condemnada al fracàs, més tard o més d'hora: "La gent estava perdent progressivament la por, per això han promulgat una llei així, per atemorir de nou".
