La Vaga General de 29 de Març de 2012 suposà un punt d'inflexió en la lluita laboral, sindical i social en aquest país durant els últims anys. A l'ampli seguiment pels treballadors i treballadores de la mateixa i de les mobilitzacions i manifestacions celebrades durant la jornada, cal afegir la duríssima repressió en tot el territori espanyol per part dels Cossos de Seguretat de l'Estat a les ordres del sistema polític i del lobby patrona, especialment a Catalunya i a Barcelona, les conseqüències de la qual van ser desenes de detencions, arrests, ferits i, finalment, l’empresonament durant els dies immediats i posteriors de moltes persones que van participar d'una manera o una altra en la jornada de vaga.
En aquest context de repressió policial i jurídica, que s'ha anat repetint en successives convocatòries de vagues generalitzant-se davant qualsevol tipus de protesta o mobilització social o sindical que s'oposi al capitalisme, a la classe política dominant o simplement denunciï qualsevol tipus d'arbitrarietat o injustícia, els sindicalistes de la CGT van ser un objectiu per els qui dirigien en aquest moment a Catalunya l'aparell policial, al front del qual estava el Conseller d’Interior, Felip Puig i en el qual tant la Fiscalia com els jutges van participar amb total desproporció. En l'acte d'empresonament de Laura, executat pel Jutjat d'Instrucció nº 23, es percep clarament com la magistrada Rosa Mª Agulló Berenguer, va assumir els plantejaments de la Fiscalia sense tenir en compte les indicacions de la defensa ni la presumpció d'innocència, però el despropòsit va persistir durant tota la instrucció per part de la jutgessa Olalla Ortega Herrero del Jutjat d'Instrucció Nº 28, que en lloc de decretar un delicte de faltes, va continuar mantenint el caràcter penal dels fets i la petició de penes de presó.
Laura Gómez, afiliada del Sindicat de Transports i Comunicacions de Barcelona era en aquelles dates Secretària d'Organització de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT. Actualment, és la Secretària General de la mateixa després del Ple de Sindicats celebrat el mes de Maig del 2014. En aquest mateix ple va ser triada Secretària d'Organització la companya Eva Sánchez, actualment afiliada al Sindicat d'Administració Pública de Barcelona. Ambdues s'enfronten a un judici pel qual se'ls sol·liciten condemnes de dos anys i sis mesos de presó per diversos càrrecs i que se celebrarà en el Jutjat Penal número 26 de Barcelona els propers dies 6,7, 8, 9 i 13 d'Octubre. Com a molts i moltes sabeu, Laura va ser detinguda el 24 abril del 2012 quan anava a treballar, havien passat ja 3 setmanes de la jornada de Vaga i va romandre a la presó durant 24 dies, fins al 17 de maig del 2012, després dels quals va ser posada en llibertat amb càrrecs sota fiança de 6.000 Euros i privada del seu dret de manifestació durant més d'un any i mig. La CGT també està imputada de forma subsidiària. Amb les nostres companyes conversem sobre tots aquests fets, i sobre com es presenta la vista del judici.
“Com es va desenvolupar i com vau viure la jornada de vaga general del 29-M a Barcelona?
Laura- Doncs en principi, amb normalitat. És a dir, l'habitual en una jornada de Vaga General. Molt treball previ de preparació als nostres centres de treball i en el sindicat i en altres empreses. Com sempre, a la nit participant en quants piquets va ser possible i a primera hora als nostres propis centres de treball. Posteriorment estava previst, com ja s'ha fet en convocatòries anteriors, reunir als companys i companyes en un piquet a les 12 del matí a la zona de Portal de l’Àngel amb Plaça Catalunya per marxar juntes pel centre de la ciutat. I a la tarda teníem convocada una manifestació pròpia de la CGT i la CNT, en la qual van confluir els moviments socials de la ciutat amb un recorregut diferenciat de la dels sindicats oficials i que prevista finalitzar en la Plaça Urquinaona per dirigir-nos després a la Plaça Catalunya i confluir amb una altra manifestació d'altres col·lectius de la ciutat.
Laura- Doncs en principi, amb normalitat. És a dir, l'habitual en una jornada de Vaga General. Molt treball previ de preparació als nostres centres de treball i en el sindicat i en altres empreses. Com sempre, a la nit participant en quants piquets va ser possible i a primera hora als nostres propis centres de treball. Posteriorment estava previst, com ja s'ha fet en convocatòries anteriors, reunir als companys i companyes en un piquet a les 12 del matí a la zona de Portal de l’Àngel amb Plaça Catalunya per marxar juntes pel centre de la ciutat. I a la tarda teníem convocada una manifestació pròpia de la CGT i la CNT, en la qual van confluir els moviments socials de la ciutat amb un recorregut diferenciat de la dels sindicats oficials i que prevista finalitzar en la Plaça Urquinaona per dirigir-nos després a la Plaça Catalunya i confluir amb una altra manifestació d'altres col·lectius de la ciutat.
Eva- Va ser un dia inoblidable, la ciutat paralitzada, els comerços, el transport i la indústria sense funcionar. A la nit ja es veia que anava a ser un èxit, havien parat les empreses de recollida d'escombraries, Mercabarna, Correus, Renfe, Seat, Nissan, etc les empreses amb torns de nit. Els piquets tant dels sindicats com els organitzats als barris van realitzar una important labor d'extensió perquè l'atur fos un èxit. En aquest sentit, crec que tant la participació en el piquet del matí de més de 10.000 persones, com en la manifestació de CGT de la tarda, amb més de 45.000 persones, va sorprendre a molta gent inclosos als poders polítics, pel gran nombre d'assistents a una manifestació contestatària en lloc de la de CCOO i UGT. La vivíem amb satisfacció per que érem moltíssim milers de persones amb les pancartes, les banderes i les consignes de la CGT i amb les reivindicacions de cadascuns dels grups que van decidir compartir espai amb nosaltres. Com tota manifestació va ser tibant, clar, sobretot perquè a la tarda ja es coneixia que la maquinària repressora s'havia engegat des de primera hora del matí.
“Els fets pels quals se us acusa van esdevenir durant aquest piquet al matí. Que va ocórrer concretament a les portes de l'edifici de la Borsa de Barcelona?”
Eva- Igual que a la tarda, entorn de la concentració de piquets que la CGT havia convocat es va reunir moltíssima gent, per descomptat afiliades i militants del sindicat, però també moltes altres persones. Per tot el centre de la ciutat hi havia molta mobilització, com per exemple, la dels estudiants amb la qual coincidim en diversos moments del matí, els grups de barris, etc. No teníem un pla fix i ens encaminàvem pel Passeig de Gràcia, on hi ha moltes oficines bancàries, botigues comercials i evidentment, la Borsa de Barcelona, símbol molt evident del capitalisme especulador i opressor que sofrim.
Laura- La veritat és que es percebia entre la gent molt bon ambient, ganes de participar i d'estar al carrer. Vam arribar davant la Borsa i ens vam detenir en la porta per cridar consignes, exhibir les pancartes i banderes que portàvem. Lògicament preteníem expressar la nostra indignació davant el que representa la Borsa però en tot moment es respirava tranquil·litat i que la gent teníem ganes de manifestar-nos i dir la nostra. En el camió portàvem una caixa de cartró amb uns papers que simulaven ser bitllets de banc i em vaig apropar a la porta principal, on hi havia altres companyes i persones, alguns de CGT i uns altres no, i en un moment concret, la vaig prendre. Es va fer una petita foguera, va ser una performance que en tot moment era observada per Mossos D´esquadra que estaven a l'interior de l’edifici, així com pels agents infiltrats de paisà que en tot moment acompanyaven al piquet, no intervenint ni fent cap indicació davant la nostra acció, també hi havia centenars de periodistes cobrint l'acte. Durant tota l’acció va haver-hi tranquil·litat i no hi havia sensació de risc. La foguera es va apagar amb un simple extintor quan ja estava gairebé extingida. No preteníem ni es va intentar accedir a l'edifici, de fet quan arribem, la Borsa tenia les seves portes tancades, i una vegada realitzat l'acte, vam continuar recorrent el Passeig de Gràcia.
“La premsa va malbaratar rius de tinta sobre els diversos incidents i detencions durant la jornada. No obstant això, Laura, se't deté 24 dies després. Pots explicar-nos el que va esdevenir aquest 24 d'abril?
Laura- El 24 d'abril surto de casa meva i a la cantonada uns mossos d´esquadra em diuen que quedo detinguda; exigeixo saber els motius i m'informen que per uns fets de la vaga general del 29-M, i em traslladen a la comissaria de les Corts. Vaig facilitar el telèfon de l'advocat i també el del sindicat perquè sabessin de la meva detenció i es posessin en moviment. Durant el trajecte m'informen que se'm deté acusada d'incendi i altres delictes. No em podia creure el que estava passant, com una performance sense risc a ple dia, a cara descoberta, l'estaven convertint en alguna cosa totalment desproporcionada. En comissaria em vaig negar a declarar i em van comunicar que l'endemà em passarien al jutjat. Una vegada vaig poder parlar amb el meu advocat, em va informar que m'acusaven d'un delicte d'incendi o subsidiàriament de danys; un altre de coaccions, i també de desordres públics i un delicte contra els drets fonamentals. La pena per un delicte d'incendi està castigat amb una pena de presó de 10 a 20 anys, així que estàvem al·lucinant1. Recordo que li vaig comentar al meu advocat “encara sort que les càmeres de la Borsa ho hauran gravat tot, quan el jutge vegi les cintes tot s'aclarirà”. Què equivocada estava….
Durant aquest dia em van canviar tres cops de cel·la perquè no pogués escoltar els crits d'ànim dels meus companys des del carrer. Vaig passar la nit tranquil·la encara que les hores es van fer eternes sense poder parlar amb ningú i sense dormir.
Eva- Quan ens assabentem de la detenció de Laura, el primer que vam fer va ser posar-ho en coneixement dels companys i companyes, parlar amb el servei jurídic, la família i traslladar-nos immediatament a la Comissaria dels Corts, on ens concentrem durant tot el dia fins a entrada la nit. La nota de premsa dels mossos d´esquadra era totalment tendenciosa, nociva i comparable als pitjors programes escombraries de la televisió. Els Mossos van intentar desallotjar-nos de la porta de la comissaria però no ho van aconseguir, volíem que les nostres veus arribessin a Laura. La sensació era d'incredulitat doncs havien passat més de tres setmanes des de la Vaga i més encara quan ens va comunicar l'advocat que anava a passar l'endemà al matí a disposició judicial. Recordo que aquest dia en la mateixa comissaria es presentava davant la premsa la web delatora de la Conselleria d'Interior amb les fotos dels quals consideraven agitadors de la ciutat i que van haver de retirar als pocs mesos. Gens era per casualitat.
“La jutgessa del Jutjat d'Instrucció nº 23, que es trobava de guàrdia és la que decreta la presó provisional de Laura quedant posteriorment la instrucció en mans del Jutjat número 28. En la causa estàveu les dues acusades de múltiples càrrecs que sumen penes de més de trenta anys a més de decretar l’ingrés a la presó de Laura. Com reaccioneu en aquests moments i en els primers dies que segueixen?
Ens assabentem en la porta dels jutjats. En veure que es retardava tant la sortida de Laura ens vam témer el pitjor, com així va ocórrer. A partir d'aquest moment el prioritari no són les desgavellades i infundades peticions i càrrecs que fan fiscalia, mossos i la jutge sinó que tot se centra en un únic objectiu, treure a Laura al més aviat possible de la presó preventiva. Però clar, cal tocar moltíssimes tecles i organitzar a les companyes del sindicat perquè no quedi cap aspecte per cobrir; jurídics, familiars, la situació laboral de Laura, premsa, mobilitzacions, contactes amb altres organitzacions.. Tot això es va anar forjant en els dies següents, amb molt esforç, però en tot moment, durant aquells dies totes les gestions que vam poder fer tenien com a prioritat la posada en llibertat de la companya i així va ser fins que aquesta es va produir.
Laura- Crec que en la mesura del possible, la meva reacció va ser de calma i serenitat, malgrat els disbarats amb els quals em vaig trobar en la Instrucció. Sent una persona sense antecedents estava convençuda que sortiria imputada, pot ser que amb fiança, però sense més problemes. Vaig estar més de 5 hores esperant per declarar mentre veia com una a una les meves companyes de cel·la en el jutjat declaraven i sortien lliures. Quan per fi em van portar enfront de la jutgessa i la fiscal, vaig ser conscient que no sortiria d'allà. Vaig escoltar com la fiscal justificava la petició de presó provisional per evitar que destruís proves i tornés a cometre altres fets delictius, incidint que malgrat el meu arrelament existia un veritable risc de fugida a causa de les elevades penes que se m'imputaven, i la presó asseguraria la meva presència en el judici. No escoltaven les meves explicacions ni les del meu advocat, només estaven interessades que delatés a l’Eva, ensenyant-me fotos en les quals apareixia ella sola o amb mi. No vaig reconèixer ni a ella ni a cap dels quals apareixien en les imatges que em mostraven. Una vegada finalitzada la declaració, em van retornar a la cel·la i vaig tenir encara unes hores per fer-me a la idea que ingressaria a la presó, la qual cosa em va confirmar el meu advocat finalment. La meva primera preocupació va ser que se li transmetés a la meva família i als companys que estava be, que jo estaria bé.
El que si puc dir i vaig tenir sempre molt clar és que les companyes no s’aturarien i que la CGT anava a barallar per canviar la meva situació com així va ser i que en això anaven a posar tot la seva obstinació. I això et fa forta i et tranquil·litza. Vaig ser conscient en tot moment que fora estaven els meus familiars i les companyes i que posaven tot el seu esforç en què jo sortís al més aviat possible.
"Com va ser la resposta del conjunt del sindicat i com va ser l'actitud del Conseller Puig, durant aquells dies previs a l'alliberament de Laura?"
Eva- Magnífica. No solament les companyes de Barcelona i de la resta de Catalunya. Tota la CGT, a nivell estatal, es va solidaritzar de seguida amb nosaltres i va haver-hi concentracions i manifestacions en moltes localitats de l'estat, també es van realitzar actes en algunes ciutats de diversos països. Les seccions sindicals, els sindicats i tots els òrgans de la CGT, cadascun en la mesura de les seves possibilitats, va posar el seu gra de sorra i van anar també moltes organitzacions alternatives i solidàries les que ens van expressar el seu suport. Fins al dia de la sortida de Laura de presó es van desplaçar a Barcelona companys d'altres províncies i ciutats. I aquesta solidaritat continua fins ara i no l'oblidem.
Laura- No hem d'obviar que en aquests moments l'agitació social i la mobilització estaven en un punt àlgid. A Catalunya i especialment a Barcelona, és clar que l'anarcosindicalisme, ja per tradició històrica, és un referent. I un referent temut pel poder i pels capitalistes. En aquest context la CGT és una organització en creixement constant, tant en les empreses com en la seva presència en els moviments socials, on ha començat en els últims anys a ser un eix sobre el qual es dinamitza la militància de l'afiliació i la solidaritat amb altres formes de lluita els objectius de la qual i reivindicacions compartim. El Conseller Puig sabia molt bé que la meva detenció significava posar a la CGT al centre del seu discurs repressiu, amb l'objectiu de criminalitzar-nos com a organització davant el conjunt de la ciutadania. La manifestació de la tarda el dia de la vaga va haver de preocupar-los seriosament. Veure a milers de persones fora de la cleda de la manifestació dels sindicats pactistes i oficials va haver d'aixecar moltes alertes en polítics acostumats a la complaença sindical. Sempre he pensat i encara penso que la meva detenció i la presó van ser una actuació política en contra del nostre sindicat. El mateix Conseller va reconèixer alguns excessos quan algunes companyes van anar a visitar-ho al Parlament i posteriorment, en la seva compareixença en Comissió parlamentària, a la qual assistim, va rebaixar el to de les seves acusacions. Però és clar que no som plat de gust per aquesta mena de polítics.
"Han passat més de tres anys des de la vaga a reveure del judici que serà en breu. A què creieu que respon la rebaixa en la petició de penes des de la Instrucció fins al moment d'avui?"
Laura- És clar que la petició que surt de l'expedient policial i de la Fiscalia és un despropòsit. Sumava penes d'uns trenta anys en el pitjor dels casos. Els càrrecs que va imputar la jutgessa, eren tot el que proposava el Ministeri Fiscal: delicte d'incendi previst i penat en l'article 351 del Codi Penal (CP) amb una pena de presó de 10 a 20 anys o subsidiàriament com un delicte de danys previst i penat en l'article del CP 266 que porta aparellada una pena de presó d'1 a 3 anys, en concurrència amb els delictes de coaccions de l'article 172 del CP i castigat amb pena de presó de 6 mesos a 3 anys amb la possibilitat d'aplicar-se en la seva meitat superior si tingués com a objecte impedir l'exercici d'un dret fonamental. Així mateix un delicte contra els drets fonamentals tipificat en el CP en el seu article 514.2 castigat amb pena de presó d'1 a 2 anys i un delicte de desordres públics de l'article 557 del CP amb pena de 6 mesos a 3 anys, una veritable bestialitat que gens tenia a veure amb l'acte simbòlic que va suposar la crema d'una caixa de cartró.
Durant la instrucció els càrrecs que s'han mantingut són els delictes de desordres públics en aplicació de l'article 557.1 del CP i pel qual ens demanen 1 any i sis mesos i el delicte de danys amb incendi de l'article 266.1 del CP i pel qual se'ns demana un any. En total 2 anys i mig per a cadascuna, així com a quantitats econòmiques per les destrosses que oscil·len entre els 9.000 € i els 18.000 €, més les costes processals. El jutjat també ens va interpel·lar perquè presentéssim una fiança de 23.222 € en concepte de responsabilitat civil, sota amenaça d'embargament en cas de no ingressar-la. També se li ha notificat a la CGT l'obertura del judici oral, requerint-li també una fiança de 23.222 € com a responsable subsidiari, amb la mateixa amenaça d'embargament, per la qual cosa l'organització també estarà asseguda en la banqueta. No obstant això i vistes les últimes sentències en casos semblants en els quals hi ha hagut des d'absolucions a condemnes molt severes i injustes, sabem que ens enfrontem a una acusació molt seriosa i que pot tenir repercussions molt greus per a nosaltres.
Eva- Durant aquest temps hem estat mantenint reunions i pressionant en la mesura que hem pogut a qualsevol persona o entitat que entenem tingui a veure amb el nostre judici. Tenim clar que en alguns casos han pogut donar els seus fruits i que en uns altres hauran estat altres consideracions les que han motivat aquests canvis, però com diu Laura, les acusacions aquí estan i les penes sol·licitades també. A hores d'ara del conte confiar cegament en la justícia és una ingenuïtat. Per descomptat que és una dada favorable però en qualsevol cas no és una garantia de res i segur que els interessats a criminalitzar al moviment anarcosindicalista i a qualsevol que lluiti contra aquest sistema seguiran fent el seu treball amb la intenció d'aconseguir els seus objectius. Sempre es té l'esperança que el sentit comú habiti en els qui jutgen, però la realitat és molt tossuda i cal cobrir moltes reputacions que entren en joc quan es tracta de preservar un sistema repressor i injust.
"Com encareu aquest tram final del vostre cas i quines són les vostres perspectives respecte a la vista del mateix?"
Eva- Amb preocupació però també amb serenitat. Fer entelèquies o càlculs quan parlem de la justícia en aquest país és una pèrdua de temps i energia. Simplement espero que s'imposi el sentit comú, que quedi clar que se'ns acusa d'uns fets que de cap manera poden implicar els delictes que se'ns imputen i que tot això mai va deure transcendir més enllà d'un judici de faltes o civil per danys i no en aquesta espiral que s'inicia amb la detenció i empresonament de Laura i que espero es resolgui a favor nostre.
Laura- Doncs aquí estem, lluitant com sempre, en l'empresa, amb les companyes d'altres empreses, del sindicat, en la FL de Barcelona , en fi, sense fer un pas enrere. No ens ho podem permetre. Tenim la consciència d'haver anat sempre de cara, com solen actuar els afiliats i afiliades de la CGT, sense ocultar-nos darrere de res i de ningú. No ho vam fer durant la jornada de vaga, ni en els piquets, ni en la manifestació, ni tampoc davant la Borsa de Barcelona, ni ho hem fet després ni ho farem en el futur. I malgrat qui li pesi, el nostre únic compromís és amb les treballadores i amb els lluitadors socials, amb totes aquelles que diuen NO davant tanta injustícia i repressió com s'està donant en aquest país, amb aquesta classe política corrupta i indecent. Passi el que passi, no ens callaran ni ens allunyaran dels carrers.
"Alguna cosa que vulgueu dir als afiliat/as de la CGT?"
Eva i Laura: Que ànim i a seguir en la lluita. Que el nostre és un cas de clara agressió contra el que significa la CGT. Però no és l'únic, hi ha altres companys i companyes com l’Albert, Mercader, Carles, els companys d’Expert i tots aquells que a les diferents ciutats del país estan i seran jutjats i als quals cal donar tot el nostre suport. I també a tots i totes les que lluiten contra aquest sistema. Volem aprofitar per donar tot el nostre suport i la nostra força a l’Alfon i a la seva família i que no pararem fins que estigui lliure. Que no ens rendirem i que ens veiem en el dia a dia. Com solem cridar pels carrers “La solidaritat és la nostra millor arma”. Salut i Anarquia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario